Hortalisses

Casals Vedri, Claudi

EL/LA PAGÈS/A
Marca: 
Planters Casals
Adreça: 
Apartat de correus, núm. 177
Codi Postal: 
08830
Població: 
Municipi de l'explotació: 
Telèfon: 
936 305 272, 608 995 228
FAX: 
936 305 272
Correu electrònic: 
Imatges: 
L'EXPLOTACIÓ

De jove m’incorporo al món pagès dedicant-me a la producció de planters hortícoles, des de fa ja 21 anys, pels pagesos del Baix Llobregat.

Títol Dinàmic 3: 
ACCÉS A L'EXPLOTACIÓ
Sistema de venda: 
A l'explotació
Altres circuits
Altres circuits

Cooperativa Agrària Santboiana. Mercabarna (Pavelló G 7067-7068).

Productes: 

Amat Serrano, Joan

EL/LA PAGÈS/A
Marca: 
Fruites i verdures Amat
Població: 
Municipi de l'explotació: 
Telèfon: 
639 756 701
Correu electrònic: 
Imatges: 
L'EXPLOTACIÓ

Som de Cal Castells de Viladecans. Havíem tingut vaques, per passar posteriorment al conreu d’hortalisses a l’aire lliure i actualment també en hivernacle i amb conreu hidropònic amb fibra de coco. Les nostres principals produccions són l’api, el tomàquet, el cogombre i la Carxofa Prat, que comercialitzem a la parada que tenim a la nau C a Mercabarna.

Títol Dinàmic 3: 
ACCÉS A L'EXPLOTACIÓ
Marques i distintius: 
Producte FRESC, Carxofa Prat
Tipus de producció: 
Tradicional
Sistema de venda: 
Altres circuits
Altres circuits

Mercabarna:
Fruites i Verdures Amat, S.A. (Pavelló C 3027-3030).

Altres informacions: 

Venda a l'engròs.

Tomàquet

El tomàquet del Baix, procedent de terrenys salins, propers al mar, es cull en el punt òptim de maduració, sense perill que es faci malbé amb el transport. La qualitat resultant és un tomàquet d’aroma i sabor intensos i agradables al nostre paladar.

Informació nutricional: 

El color vermell característic del tomàquet es deu a la presència de licopè, un pigment que abunda en el tomàquet madur i que té un alt poder antioxidant. Els efectes protectors d’aquest carotenoide són reforçats per la presència de vitamina C, que, juntament amb les vitamines A i E, actuen de forma beneficiosa sobre el nostre sistema immunològic i protegeixen l'organisme gràcies a la reducció de l’efecte nociu dels radicals lliures.
A més, a causa de l’alt contingut en potassi i escàs en sodi, el tomàquet és considerat un aliment amb efecte diürètic i, per tant, beneficiós per a l’eliminació d’un excés de líquids i de toxines.

Valors nutricionals (per 100 g)

Aigua: 94 g; Proteïnes: 1 g; Lípids: 0 g; Hidrats de carboni: 4 g; Fòsfor: 27 mg; Calci: 13 mg; Ferro: 0,5 mg; Potassi: 244 mg; Vitamina A: 1.200 UI; Vitamina C: 21 mg; Vitamina E: 0,9 mg; Calories: 14 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El tomàquet és una de les hortalissa més versàtils a la cuina. És habitual menjar-lo cru en amanides, tant com a ingredient principal i acompanyat de formatge i olives, com donant un toc de color a les amanides d’enciam. Però també se sol cuinar al forn, farcit i gratinat o escalivat; a la planxa o fregit.
Si el voleu pelar, feu una incisió en forma de creu a la base i submergiu-lo uns segons en aigua bullent i tot seguit en aigua amb glaçons. La pell es retirarà llavors molt fàcilment.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Desembre

Rave

La ravenera (Raphanus sativus) és una planta anual d’arrel napiforme de 50 a 80 cm d’alçària. Presenta fulles inferiors lirades i fulles superiors lanceolades i dentades. Les flors de la ravenera són blanques o violàcies, en raïm.
El rave pertany a la família de les crucíferes, que engloba 380 gèneres i unes 3.000 espècies. Dins d’aquesta família també hi trobem les cols i els créixens.

Informació nutricional: 

El rave és ric en vitamina C i compostos de sofre, considerats com a potents antioxidants i que tenen uns efectes beneficiosos per a la salut. D’altra banda, l’alt contingut d’aigua i el baix aportament calòric converteixen el rave en un aliment adequat en una dieta de control de pes.
Quant a l’aportació vitamínica, destaca el contingut de vitamina C. Els minerals més abundants són el potassi i el iode, que apareixen en quantitat superior a la de la majoria d'hortalisses. El rave també conté quantitats significatives de calci i fòsfor.

Valors nutricionals (per 100 g)

Aigua: 94 g; Proteïnes: 0,86 g; Lípids: 0 g; Hidrats de carboni: 2,7 g; Fibra: 1 g; Fòsfor: 31 mg; Calci: 37 mg; Ferro: 1 mg; Iode: 20 mg; Potassi: 240 mg; Vitamina C: 24 mg; Calories: 14 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El rave presenta un lleuger toc picant. Si es pela, aquest sabor s’atenua ja que l’oli essencial responsable d’aquesta picor es troba just sota la pell.
Generalment els raves es consumeixen crus com a aperitius, de vegades amb un raig d’oli, sal i pebre, d’altres acompanyats amb salses.
És freqüent utilitzar els raves en l’elaboració de salses de sabor intens, generalment acompanyant carns.
També es poden consumir les fulles tal com es fa amb els espinacs o preparar-ne infusions.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Porro

El porro (Allium porrum), que pertany a la família de les liliàcies, és una planta bianual d’arrels blanques abundants, tija en disc i bulb únic membranós de forma oblonga. Les fulles són planes, poden arribar als 50 centímetres d’alçada, estan obertes cap amunt, no estan unides per les vores i s’insereixen en forma dística.

Informació nutricional: 

L’oli de porro conté alicina, substància sulfurosa amb propietats preventives, pal•liatives i curatives de bacteris i fongs causants de patologies a l’estómac i l’intestí prim. Gràcies a les propietats fibrinolítiques dels seus principis actius afavoreixen la circulació de la sang disminuint-ne la densitat i, d’aquesta manera, prevé i pal•lia trastorns venosos com les varius. En aquest aspecte cap altra hortalissa és tant efectiva com el porro.
Pel que fa als oligoelements, el porro conté una gran concentració de zenc (que reforça el teixit connector i les parets vasculars, i estimula la producció d’hormones i la libido), manganès (que realça el metabolisme global, la sexualitat i la pigmentació capil•lar i cutània) i seleni (necessari per al sistema immunitari).
Les dones que pateixen amb freqüència cistitis faran bé si de tant en tant consumeixen porro, ja que l’alinina, procedent dels ronyons, s’elimina per la bufeta i és aquí en què precisament el porro desenvolupa la seva funció antibacteriana.
El porro també té la facultat de fer disminuir el nivell de colesterol i de lípids en sang. És per això que la ingesta de 200 grams de porro al dia durant una setmana ens ajuda a sanejar l’organisme.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 85,4 g; Pròtids: 2,2 g; Greixos: 0,3 g; Hidrats de carboni: 11,2 g; Fibra: 1,3 g; Calci: 52 mg; Fòsfor: 50 mg; Ferro: 1,1 mg; Sodi: 5 mg; Potassi: 347 mg; Vitamina A: 41 UI; Tiamina: 11 mg; Riboflavina: 0,6 mg; Niacina: 0,5 mg; Àcid ascòrbic: 17 mg; Energia: 52 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

La part del porro que es consumeix és la part blanca, la més tendra, de gust semblant a la ceba però més dolç i suau. Tot i això, les fulles verdes també s’utilitzen per brous o per donar sabor a guisats.
Els porros poden consumir-se crus, si són tendres, o cuits. Normalment es cuinen bullits o com a ingredient en guisats o en barreges de llegums i hortalisses, cosa que no els priva de participar en amanides, sopes o salses com a ingredient lleugerament picant. També s’utilitzen en l’elaboració de purés, pastes de full i pastissos, i són l’ingredient principal de la vichyssoise, una crema de porro i patata que podem consumir freda o calenta.
També podem cuinar el porro saltat per utilitzar-lo com a guarnició de segons plats, en què és un acompanyament perfecte per a carns i peixos.

Inici de temporada: 
Octubre
Final de temporada: 
Maig

Pèsol

La pesolera (Pisum sativum) és una planta herbàcia anual de la família de les lleguminoses i de tiges enfiladisses de 50 a 200 centímetres de llargada. Les seves fulles són paripinnades i acabades en circell, de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors. De fruits en llegum, els pèsols són la llavor de la pesolera, de formes rodones, de colors verds o groguencs i de textura llisa o rugosa.

Informació nutricional: 

Els pèsols són un llegum molt beneficiós per a la nostra salut. Gràcies al seu contingut en àcids nucleics provinents de la constant divisió cel•lular que duen a terme fins a la seva maduresa, els pèsols tenen un efecte rejovenidor i revitalitzant. També afavoreixen el creixement cel•lular. Ara bé, aquests àcids necessiten l’ajuda del magnesi per ser assimilats per l’organisme. El fet que trobem alhora magnesi i àcids nucleics en concentracions elevades converteixen els pèsols en un aliment ideal en totes les edats.
D’altra banda, els pèsols són rics en proteïnes però també són rics en fibra (d’acció desintoxicant i alleugeridora de l’estrenyiment), així com en vitamina C i vitamines del complex B (òptimes per a l’alimentació del sistema nerviós i que ajuden a suportar millor els tensions).

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 78 g; Proteïnes: 6,3 g; Greixos: 0,4 g; Hidrats de carboni: 14,4 g; Fibra: 2 mg; Calci: 26 mg; Fòsfor: 116 mg; Ferro: 1,9 mg; Sodi: 2 mg; Potassi: 316 mg; Vitamina A: 640 UI: Tiamina: 0,35 mg; Riboflavina: 0,14 mg; Niacina: 2,9 mg; Àcid ascòrbic: 27 mg; Energia: 84 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Cap altra hortalissa permet tantes formes de preparació com aquesta llegum: en sopa, puré, guarnició, saltats, minestra, truita etc. Si es fa un puré, convé treure abans o després les pellofes perquè no sigui incòmode de menjar.
Tal com es fa amb la majoria de les llegums, els pèsols secs s’han de posar en remull durant unes hores abans de cuinar-los.

Inici de temporada: 
Novembre
Final de temporada: 
Maig

Pebrot

La pebrotera (Capsicum annuun) és una planta anual, de 40 a 100 cm d'alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades. Les flors d’aquesta hortalissa són blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i els fruits, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
La família de les solanàcies inclou al voltant de setanta-cinc gèneres i unes dues mil tres-centes espècies de plantes, poques de les quals són comestibles. Entre les comestibles es troben el pebrot, el tomàquet i l'albergínia, de gran rellevància en l'alimentació.

Informació nutricional: 

El principal component del pebrot és a l'aigua, seguit dels hidrats de carboni, cosa que el converteix en una hortalissa amb una baixa aportació calòrica. És una bona font de fibra i conté poques proteïnes i greixos.
Quant al seu contingut en vitamines, els pebrots són molt rics en vitamina C, sobretot els de color vermell. De fet, n'arriben a contenir més del doble de la que es troba en fruites com la taronja o les maduixes. També és destacable el seu contingut de provitamina A.

Valors nutricionals (per 100 g)

Aigua: 90,7 g; Proteïnes: 1,4 g; Lípids: 0,3 g; Hidrats de carboni: 7,1 g; Fibra: 1,7 g; Fòsfor: 30 mg; Calci: 13 mg; Ferro: 0,6 mg; Potassi: 210 mg; Vitamina A: 4.450 UI; Vitamina C: 131 mg; Calories: 31 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El pebrot s’ha convertit en un dels ingredients essencials de la dieta mediterrània. L’aroma, la textura i la versatilitat d’aquesta hortalissa a la cuina l'han dut a erigir-se com un dels grans indispensables en les nostres receptes més tradicionals. Des d'amanides, guisats, gaspatxos o arrossos fins a guarnicions de carns i peixos, el pebrot aporta als plats un sabor únic.
A taula, es consumeix sencera o trossejada; natural, en salmorra o en vinagre. Però hi ha altres varietats que s’utilitzen com a condiment o colorant i, fins i tot, com a elements ornamentals.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Novembre

Patata

La patata és un aliment de gran importància en la dieta humana, fins al punt que s’erigeix com el punt central de la nostra alimentació. En el consum humà mundial només és superat per tres cereals: el blat, l’arròs i el blat de moro. Marró per fora, i blanca o groga per dins, la patata aporta a les nostres cèl•lules bona part dels nutrients que necessiten. De l’Amèrica del Sud a Espanya el segle XVI, es va expandir per Europa el segle XVIII, gràcies al rei prussià Frederic el Gran. que la va convertir en l’aliment del poble.

Informació nutricional: 

És bo per a nens i adolescents menjar patates diverses vegades a la setmana, ja que a la patata s'acumulen pràcticament tots els minerals i oligolements importants per a l'organisme. La carn de la patata és rica en magnesi, potassi i fosfats i, en menor mesura, en sodi i calci. El potassi afavoreix l'eliminació de líquids i edemes, i és clau per a l'aportació de nutrients a les cèl•lules. Pel que fa al magnesi, és un mineral imprescindible per a les cèl•lules, mentre que el calci i els fosfats passen a formar part de l'estructura òssia.
Els hidrats de carboni de la patata són de digestió lenta, de manera que triguen unes dues hores a incorporar-se al torrent sanguini i nodreixen nervis i cervell. Aquesta glucosa augmenta el nivell de glucèmia en sang, cosa que disminueix la sensació d'esgotament i augmenta la capacitat de concentració.
Encara cal destacar l'elevada concentració de vitamina C que trobem en aquest tubercle, així com el contingut de diverses vitamines del complex B, niacina, àcid fòlic i zinc. A causa d'aquests components, la patata activa la producció hormonal, estimula el creixement, regula la digestió, alleugereix l'estrenyiment i enforteixen el teixit connectiu, entre d'altres.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 77,5 g; Hidrats de carboni: 19,83 g; Proteïnes: 1,56 g; Greixos: 0,25 g; Cel•lulosa: 1,34 g; Vitamina C: 10-40 mg; Vitamina B1: 100 mgc; Vitamina B2: 30 mgc; Calci: 8 mg; Fòsfor: 56 mg; Ferro: 0,7 mg; Energia: 80 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Baixa en calories i rica en nutrients i energia, la patata és un dels aliments més versàtils sobretot en l’alimentació vegetariana. Les seves proteïnes vegetals combinades amb la proteïna animal del mató són el millor substitut de la carn. La major part de les vitamines d’aquest tubercle s’amaguen sota la pell, així, si es disposa de patates de cultiu ecològic val la pena consumir-les amb pell inclosa. En coure-les, s’ha de procurar utilitzar poca aigua per tal d’evitar que perdin la vitamina C i els minerals.
A banda del seu valor nutritiu, el consum de la patata és un delit per a milions de persones arreu del món. És la protagonista de diversos plats de cuina regional de molts països. La patata es guisa, es rosteix, se salta, es fregeix o es cou al vapor. També intervé en purés, cremes, sopes, suflés, croquetes, truites i masses. També podem emprar-la per elaborar pastissos o fer-la participar com a ingredient dels panellets.
Les patates cuites de qualsevol de les maneres sempre són un bon acompanyant de carns, peixos i altres verdures.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Desembre

Pastanaga

La pastanaga del Baix es cultiva en terrenys sorrencs, que proporcionen a aquesta arrel d’intens color toronja, dolçor, frescor i “cruixent”.
La pastanaga és una planta herbàcia biennal que durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles i, després, emmagatzema les seves reserves en una arrel hipertrofiada. Durant el segon any utilitzarà aquestes reserves per desenvolupar la tija floral.

Informació nutricional: 

El color taronja evidencia un alt contingut en pigment vegetal betacarotè, precursor de la vitamina A. Aquesta vitamina, com diu la tradició, és essencial per a la visió, el bon estat de la pell i els teixits, i per gaudir d’una bona resposta immunològica, ja que fa que les mucoses siguin inexpugnables per bacteris i virus.
La pastanaga dota l’organisme de seleni, oligoelement molt important per al sistema immunitari i per a la protecció de les cèl•lules.
Cal afegir que la pastanaga activa el metabolisme cel•lular, té acció rejovenidora i alenteix els processos d’envelliment, afavoreix el creixement de cabell i ungles, enforteix el sistema cardiovascular i millora la formació i qualitat de l’esperma.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 88,2 %; Proteïnes: 1,1 g; Greixos: 0,2 g. Hidrats de carboni: 9,7 g; Fibra: 1 g; Calci: 37 mg; Fòsfor: 36 mg; Ferro: 37 mg; Sodi: 47 mg; Potassi: 341 mg; Vitamina A: 11.000 UI; Energia: 42 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

A causa de la seva natural eficàcia per protegir els nutrients, si es vol aprofitar tota la seva capacitat nutritiva convé o bé bullir la pastanaga o, millor, afegir oli o greix en la cocció, ja que els carotens importants són liposolubles.
Quan la pastanaga és tendra destaca el seu gust delicat i lleugerament dolç, cosa que li dóna una gran versatilitat a la cuina. La pastanaga cuita es pot degustar sola, amb altres verdures, o com a ingredients de guisats o estofats de carn o peix. Crua, la podem consumir sencera, tallada, liquada o com a complement d’amanides o de begudes refrescants. També es pot consumir la pastanaga en forma de púding, puré o crema i ser utilitzada per a l’elaboració de pastissos o com a ingredient en postres.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Novembre

Nap

El nap (Brassica napus) ha sigut durant molt temps un aliment bàsic per als europeus, principalment en èpoques anteriors a la introducció de la patata.

Informació nutricional: 

El nap és una hortalissa que, a causa de l’alt contingut en aigua i el baix contingut en hidrats de carboni i proteïnes, té una aportació calòrica escassa. Per contra, és una bona font de fibra.
Cal destacar el contingut en vitamina C del nap, que li atorga un potent poder antioxidant i intervé en la formació d’ossos, dents i glòbuls vermells, a més de ser indispensable per al sistema immunitari i la salut mental. Pel que fa al contingut de minerals, el nap ens aporta quantitats interessants de calci i fòsfor, que, a més d’intervenir en la formació de dents i ossos, ens millora la capacitat de concentració. També cal anomenar el contingut en potassi del nap, que ajuda a regular l’equilibri d’aigua dins i fora les cèl•lules i és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós.
Si se’n consumeix la fulla, l’aportació nutritiva es considera doblada.

Valors nutricionals:

Aigua: 90,5 g; Proteïnes: 1,12 g; Lípids: 0,24 g; Glúcids: 7,77 g; Tiamina: 60 mcg; Riboflavina: 50 mgc; Vitamina C: 61 mg; Calci: 46 mg; Fòsfor: 50 mg; Ferro: 0,5 mg: Energia: 39 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El nap té un gust semblant a la col però més dolç. Normalment es menja pelat i bullit, tot i que algunes varietats de nap es poden menjar crues i resulten molt gustoses.
Tot i que es pot menjar en amanida, el nap normalment forma part d’estofats o es consumeix bullit com a acompanyament, ja que la textura i el gust suau d’aquesta hortalissa sempre són agradables per acompanyar arrossos i llegums o carns i peixos.
El que fa a les fulles, es poden consumir de manera similar als espinacs o crues, en amanida.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre
Contingut sindicat