Cireres del Baix

CERCADOR DE PRODUCTES

Cireres del Baix

Fruita dolça i exquisida cultivada a les muntanyes de Sant Climent, Torrelles, Santa Coloma de Cervelló i el Papiol, territoris que envolten el Parc Agrari i que ofereixen una maduració lenta i equilibrada. El resultat són unes cireres d’una mida i un sabor de qualitat excepcional. La cirera, amb el seu sabor agredolç i el seu preuat suc, és una de les fruites més esperades de final de la primavera.
La cirera és l’únic fruit d’os no climatèric, és a dir, que no madura fora de l’arbre. Per aquest motiu si es cull abans d’haver completat la maduració a l’arbre, ja no assolirà la màxima dolçor ni sabor. Així, la Cirera del Baix es distingeix de la resta de cireres perquè es cull en el moment òptim de maduració i va directe del camp al mercat.
Hi ha centenars de varietats de cireres. Les varietats que tradicionalment s’havien cultivat a la comarca eren la cuallarga, la forta, la garrafal mural, la cor de colom, la sant Pere, la tiritos i la villareta. Avui en dia, bona part d’aquestes varietats ja no es cultiven i les varietats més comunes són la burlat, més arrodonida i d’os petit, i la starking, més tardana que l’anterior i de carn molt ferma. Altres varietats modernes són la rubi, la lapin, la prime giant o la jubolay.
Pel que fa a l'arbre, els cirerers són arbres de la família de las rosàcies, que creixen principalment en zones de clima temperat de l’hemisferi nord. Integren el gènere Prunus, com també ho són els ametllers, els presseguers, els pruners i els albercoquers. El cirerer és un arbre caducifoli de copa ampla i piramidal que pot arribar a fer entre 20 i 25 metres d’alçada.

Informació nutricional: 

Tot i que la composició exacta varia segons les varietats, la cirera és una fruita rica en vitamines A i C i en potassi. Aporta una gran quantitat de vitamines i minerals que afavoreixen les funcions cerebrals, sanguínies i excretores. És un fruit amb propietats remineralitzants, depuratives, diürètiques i antiinflamatòries, que ja coneixien els metges de l'antiga Grècia. En fitoteràpia s’utilitza, sobretot, el capoll (o cua) de la cirera per les seves propietats depuratives i diürètiques.
El fruit redueix els nivells d’àcid úric a la sang, ajuda en l’eliminació de toxines i afavoreix la circulació intestinal. Té, també, propietats laxants.
La cirera ajuda a combatre els radicals lliures i facilita la circulació de líquids. És un bon aliment per prevenir i atenuar els problemes d’hipertensió, arterials i reumàtics, especialment malalties produïdes per l’increment d’àcid úric, com la gota.
D'altra banda, les antocianines, responsables del color de la cirera, i la vitamina C aporten a la cirera un gran poder antioxidant, retardant l’envelliment cel·lular i l’aparició de malalties degeneratives.

Valors nutricionals (per 100 g)

Energia: 58,3 kcal; Hidrats de carboni: 13,5 g; Fibra: 1,5 g; Provitamina A: 3 mcg; Vitamina C: 8 mg; Potassi: 260 mg; Magnesi: 11 mg; Calci: 16 mg.

Aptituds gastronòmiques: 

La cirera és un fruit molt versàtil, que no només es pot consumir en fresc, sinó que ens ofereix un ampli ventall de possibilitats gastronòmique, com a postres en pastissos, mousses i sorbets, confitades o en melmelada, o com acompanyant en salses de plats de peix i carn. Moltes possibilitats pels dos mesos de temporada de la cirera.
També podem preparar aiguardents de cirera, com la famosa ratafia de cirera del Baix, el·laborada seguint els mètodes tradicionals dels pagesos de la comarca. En el llibre "Bojos per la cirera" del restaurant El Racó de Sant Climent de Llobregat hi podreu trobar les receptes més gustoses on la cirera és la principal protagonista.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Juny
Comparteix Comparteix-ho!