Poma

La poma és una de les fruites més cultivades al món (uns 64 milions de tones segons la FAO) i n’hi ha més de 7.500 varietats . Participen freqüentment en la cultura popular de molts països i tenen un gran simbolisme.
La poma és de 5 a 9 centímetres de diàmetre i al centre conté cinc carpels disposats en una estrella de cinc puntes on cada carpel conté d’una a tres llavors. Els diferents colors de la pell fan que les dividim en quatre grups: verdes, vermelles, grogues i bicolors, totes elles amb aromes i qualitats de carn diferents.
La pomera (Malus domestica) és un arbre caducifoli d’entre 3 i 12 metres d’alçada, de la família de les rosàcies, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers. Té les flors en umbel•la de clor blanc i rosat, i fruits en pom.

Informació nutricional: 

Tot i no contenir proteïnes, disposar de pocs hidrats de carboni i tenir molt pocs àcids grassos a la pell, quan la poma es deixa madurar a l’arbre esdevé una fruita molt rica en vitamines, especialment vitamina C i oligoelements.
Les pomes contenen fins a un 30 % de pectina, substància fibrosa que disminueix el nivell de colesterol i lípids a la sang, així com el nivell de tòxics com el plom i el mercuri. D’aquesta manera, les pomes disminueixen la pressió arterial, reforcen el cor, la circulació i els vasos sanguinis, i alhora depuren la sang.
El contingut d’àcid màlic i tartàric de la poma fa que consumir-ne ens ajudi a netejar l’intestí davant de possibles bacteris i ferments indesitjables i, a més, també ens reforci les genives.
Si parlem de minerals, veiem que la poma destaca en contingut de potassi. Aquest és imprescindible per a l’equilibri hídric de les cèl•lules de tot l’organisme, per a la transmissió nerviosa, la funció renal i l’activitat muscular.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 85,6 g; Fibra: 2,4 g; Lípids: 0,17 g; Glúcids: 13,81 g; Sucre simple: 10,39 g; Calci: 6 mg; Ferro: 0,12 mg; Magnesi: 5 mg; Fòsfor: 11 mg; Potassi: 107 mg; Coure: 0,027 mg; Sodi: 1 mg; Zenc: 0,04 mg; Energia: 52 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

La poma es pot menjar i elaborar gairebé de tantes maneres com varietats n’hi ha. Ara bé, aquesta fruita es caracteritza perquè sempre serà refrescant i sucosa.
Quan fem servir la poma, ja sigui com a ingredient principal o com a acompanyant, hem de tenir en compte quina varietat de poma utilitzem, ja que cada varietat ens aportarà diferents matisos: tota una gamma entre dolç i àcid i les seves diferents combinacions, i diferents textures, dura o tova, granulada o llisa, etc.
Les podem menjar com a fruita de taula sencera, en macedònia, en amanides o salses. També en podem fer puré o coure-les al vapor en talls fins per servir-les com a acompanyants de carn o peix.
El suc de la poma és una forma excel•lent d’aprofitar-ne les propietats, encara que s’estigui perdent la fibra. El gran avantatge d’aprofitar-la fent-ne suc és que es pot barrejar amb multitud de fruites i hortalisses, com per exemple la pastanaga o la llimona. D’aquesta manera obtenim sucs vertaderament reparadors i amb una potencialitat inesgotable de combinacions i propietats.

Inici de temporada: 
Agost
Final de temporada: 
Març
Comparteix Comparteix-ho!