Síndria

La sindriera (Citrullus vulgaris) pertany a la família de les curcubitàcies, la qual inclou unes 850 espècies de plantes herbàcies que produeixen fruits generalment de grans mides i protegits per una pell dura.
És una planta anual, de tiges postrades entre 1,5 i 5 metres i cobertes de pèls que la fan molt aspra, de fulles lobulades i flors grogues. Amb un sistema radicular ampli i superficial però amb una arrel principal que pot arribar a profunditzar força en el terreny.
El fruit de la sindriera, la síndria o meló d’aigua, és gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella (pel licopè, també present als tomàquets) i amb moltes llavors negres. El color de la pell pot agafar diferents tonalitats de verds
La síndria és una de les fruites més indicades per consumir durant l’estiu gràcies al seu alt contingut en aigua i per les dosis de vitamines i sals que aporta.

Informació nutricional: 

El vermell intens de la polpa de la síndria evidencia que és una fruita amb alt contingut en carotens, els quals l’organisme transforma en vitamina A. Alhora, els carotens estimulen la síntesi de la connexina, molècula responsable de la formació dels canals per on passen els nutrients de la sang fins a les cèl•lules cerebrals i nervioses, i que estimulen la intel·ligència.
Aquesta fruita també aporta grans quantitats de piridoxina (vitamina B6), la qual treballa diàriament per a la síntesi proteica i converteix l’albúmina a la seva forma utilitzable. També conté molta niacina (vitamina B3, necessària per la respiració cel·lular), àcid fòlic (participant del creixement, la formació de cèl·lules sanguínies i per a un cabell sa), ferro (vital per l’aportació d’oxigen a les cèl·lules), i manganès (beneficiós per al cervell i els nervis, per a una bona activitat sexual i el manteniment de la líbido i per a una bona pigmentació del cabell).
A aquests valors nutritius val la pena afegir altres avantatges de consumir el meló: efecte rejovenidor, enfortiment d’ossos i dents, i protecció de les mucoses de tot el cos davant virus, bacteris i altres perills.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 92,6 g; Proteïnes: 0,5 g; Greixos: 0,2 g; Hidrats de carboni: 6,4 g; Fibra: 0,3 g; Calci: 7 mg; Fòsfor: 10 mg; Ferro: 0,5 mg; Sodi: 0,1 mg; Potassi: 100 mg; Vitamina A: 590 UI; Tiamina: 0,03 mg; Riboflavina: 0,03 mg; Niacina: 0,2 mg; Àcid ascòrbic: 7 mg; Energia: 26 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Juntament amb el meló, la síndria és un regal de la naturalesa. Però a diferència d’aquest, la síndria no és gaire apta per elaborar plats culinaris, ja que un cop tallada es fa malbé ràpidament i la polpa es torna aquosa i farinosa. Així doncs, la majoria d’usos que es dóna a la síndria tenen a veure amb els postres. A causa del potent sabor dolç i el poder refrescant d’aquesta fruita, s’utilitza per preparar sorbets, gelats i sucs acompanyats de sucs de taronja o de llet. També es pot fer melmelada amb algunes varietats de síndries. Tot això sense oblidar la senzilla delícia de menjar-la sola, lleugerament freda.
Tanmateix, hi ha alguna recepta molt destacada a l’estiu, com el gaspatxo de síndria o l’amanida de fruita presentada dins la mateixa pell de la síndria. A més, combina meravellosament amb menta o alfàbrega
Les llavors de la síndria es poden torrar i menjar com a fruit sec.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Setembre
Comparteix Comparteix-ho!