Aromàtiques

Domenech Magem, Joan

EL/LA PAGÈS/A
Marca: 
CAL SENYORET
Codi Postal: 
08840
Població: 
Municipi de l'explotació: 
Telèfon: 
687797563
Correu electrònic: 
Imatges: 
L'EXPLOTACIÓ
Títol Dinàmic 3: 
ACCÉS A L'EXPLOTACIÓ
Marques i distintius: 
Producte FRESC
Tipus de producció: 
Tradicional
Sistema de venda: 
Cooperativa
Altres circuits
Cooperativa
Cooperativa Agrícola de Viladecans - Mercabarna Nau G 7054-7058
Altres circuits

La nostra empresa exporta principalment julivert i coriandre a distribuïdors d' Holanda, Bèlgica i França.

Julivert

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família de les apiàcies que creix arreu el món. Popularment se’n mengen les fulles, tot i que també se’n pot menjar l’arrel.
L’arrel napiforme d’aquesta planta fa uns 10 cm de llarg i uns 2 cm d’ample, és carnosa i té una tonalitat groga ataronjada. Les tiges, que poden arribar a l’1,5 metres, són herbàcies i ascendents, i les fulles són tripinnades i dentades, amb pecíols llargs. Les flors són pentàmeres i actinimorfes, de color groguenc verdós.

Informació nutricional: 

El julivert aporta quantitats notables provitamina A o betacarotè, precursora de la vitamina A, essencial per mantenir una correcta visió, per al bon estat de la pell i el cabell, les mucoses i els ossos, i per al bon funcionament sistema immunitari. És important el contingut en vitamina C, que intervé en la formació del col•lagen, els ossos, les dents i els glòbuls vermells, i afavoreix l’absorció de ferro dels aliments i la resistència a infeccions. A més, tant la vitamina A com la vitamina C tenen un destacable efecte antioxidant i, per tant, rejovenidor. A la vitamina E que conté se li atribueixen propietats antioxidants, de millora ocular, preventives de Parkinson i vasodilatadores.
El contingut en minerals com el fòsfor i calci d’aquesta planta és molt interessant per al nostre sistema ossi, per a les dents i les ungles, a més de nodrir les cèl•lules de l’organisme.
Conté també flavonoides, d’acció antioxidant, antiinflamatòria i diürètica, i oli ric en apiol i miristicina, estimulant de la menstruació, vasodilatador i tonificant.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 85,7 g; Fibres: 1,52 g; Hidrats de carboni: 4,82 g; Proteïnes: 3,82 g; Greixos: 1,39 g; Provitamina A: 60 mg; Vitamina C:190 mg; Vitamina B1: 0,12 mg; Vitamina PP: 0,80 mg; Vitamina E: 5,5 mg; Vitamina B8: 3 mg; Potassi: 0,52 g; Calci: 0,238 g; Energia: 36,5 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El julivert arrissat és un bon acompanyament per a sopes i amanides. També és un ingredient principal en farcells d’herbes aromàtiques.
El julivert es pot afegir en amanides, finament picat, però també és un ingredient gustós a l’escudella, ous i truites, peixos i patates. És un element molt important per a gran varietat de salses clàssiques. Del julivert se n’utilitzen tant les llavors com les arrels seques com a espècies.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Ficoide glacial

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Aromàtiques

Les plantes aromàtiques no pertanyen a una mateixa família, tot i que la major part es pot incloure en dues: les umbel·líferes o apiàcies (julivert, fonoll) i les lamiàcies (menta, orenga, romaní, farigola).

Informació nutricional: 

Bona part de les plantes aromàtiques tenen propietats medicinals, molt més importants que les seves propietats nutritives. Aquestes es poden agrupar en:
- Eupèptiques: tonifiquen els processos digestius i faciliten la digestió (romaní, farigola, julivert, alfàbriga).
- Carminatives: eviten o redueixen els gasos intestinals (fonoll, anís, orenga).
- Antisèptiques: inhibeixen el creixement del nombre de microbis (all, sàlvia).

Aptituds gastronòmiques: 

Utilitzar les aromàtiques a la cuina ens permetrà transformar una recepta estàndard en un plat especial. Caldrà saber escollir els condiments i les seves quantitats. Per fer-les servir de forma encertada haurem de conèixer i distingir els sabors i aromes de cada planta, i els que apareixen en combinar-los.
Segons els especialistes en gastronomia, les plantes aromàtiques han de proporcionar un contrast o una aroma al plat, però sense anul·lar el sabor real de l'ingredient principal.
Les aromàtiques es poden fer servir també amb finalitats medicinals. Excepte del llorer, que s'utilitza en sec, les aromàtiques aporten més sabor i aroma al plat si són fresques.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Alfàbrega

L’alfàbrega o aufàbiga (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual de creixement baix, d’entre 40 i 60 centímetres. Les seves fulles herbàcies són amples i d’entre 3 i 5 centímetres de longitud, lleugerament peciolades, oposades i de textura sedosa; són simples i oblongues, de color verd llustrós a l’anvers i una mica més clares al revers. És al revers on es troben les glàndules responsables de l’aromaticitat d’aquesta planta. L’alfàbrega té una tija erecta i ramificada des de la base, arrodonida per sota i quadrangular per la part superior.

Informació nutricional: 

L’alfàbrega és rica en metilcavicol, linaleol, cineol i eugenol, als quals cal sumar les saponines que la composen. Aquestes essències la doten de propietats digestives, aperitives, espasmolítiques i carminatives. D’aquesta manera, l’alfàbrega és indicada per a digestions lentes i pesades, espasmes de l’aparell digestiu, tos convulsiva i migranyes.
Aprofitant les seves propietats analgèsiques, vulneràries i antisèptiques, també té usos d’aplicació externa sobre ferides, èczemes i miàlgies.
S’ha de tenir en compte que les essències de l’alfàbrega poden produir irritació de les mucoses.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 92,1 g; Hidrats de carboni: 2,7 g; Fibra: 1,6 g; Proteïna: 3,2 g; Calci: 177 mg; Magnesi: 64 mg; Fòsfor: 56 mg; Potassi: 295 mg; Sodi: 4 mg; Ferro: 3,2 mg; Vitamina A: 5.275 UI; Vitamina C: 18 mg; Energia: 23 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

L’alfàbrega és sovint utilitzada en la cuina mediterrània en amanides, sopes de verdures, salses i també en guisats de qualsevol tipus de carn. Les fulles picades serveixen per condimentar amanides, arrossos, pastes, sopes, bolets, ous, carns i per elaborar la famosa salsa pesto.
Per utilitzar la fulla fresca s’ha de tenir en compte que té una olor molt forta i un gust picant que recorda el pebre. D’altra banda, la planta seca s’assembla al curri, i pot agafar també un gust anisat.
L’alfàbrega també es pot trobar en forma d’infusió.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Agost
Contingut sindicat