El blat de moro (Zea mays) és una planta originària d’Amèrica i pertany a la família de les gramínies. És una planta anual de creixement ràpid que pot arribar als 6 metres d’alçada en algunes varietats, tot i que normalment en mesura entre 2 i 2,5. La tija és erecta, rígida i no ramificada, i està composta per tres capes: una epidermis exterior impermeable i transparent, una paret per on circulen les substàncies alimentàries i una medul•la esponjosa i blanca amb funcions de reserva alimentària.
Informació nutricional:
En primer terme, del blat de moro cal destacar l’alt contingut en tiamina i manganès, que permeten la conversió metabòlica dels hidrats de carboni a molècules de glucosa. Aquest últim és l’únic aliment que admeten les cèl•lules cerebrals i nervioses. D’aquesta manera, el blat de moro revitalitza i tranquil•litza l’organisme i evita l’estrès fruit de la falta d’energia. Actua, així mateix, sobre la capacitat de concentració i l’intel•lecte.
Ara bé, el blat de moro també conté altres molècules interessants per l’organisme: conté biotina (per a una pell bonica i un cabell fort); niacina (que afavoreix l’energia cel•lular i el bon estat d’ànim); àcid pantotènic (que proporciona vitalitat i té un efecte antiestrés), i àcid fòlic (per al creixement i la sang i d’acció rejovenidora).
Si ens fixem en els oligoelements, en el blat de moro trobem importants quantitats de ferro (indispensable per a la síntesi de cèl•lules sanguínies i per a la respiració cel•lular); magnesi (fonamental per a l’activitat muscular i el cor); seleni (que reforça el sistema immunitari), i zenc (que enforteix el teixit connectiu i estimula la producció hormonal, la libido, la capacitat de l’orgasme i la potència sexual).
Valors nutricionals:
Aigua: 72, 7 g; Proteïnes: 3,5 g; Greixos: 1 g; Hidrats de carboni: 22,1 g; Fibra: 0,7 g; Calci: 3 mg; Fòsfor: 111 mg; Ferro: 0,7 mg; Potassi: 280 mg; Vitamina A: 400 UI; Tiamina: 0,15 mg; Riboflavina; 0,12 mg; Niacina: 1,7 mg; Àcid ascòrbic: 12 mg; Energia: 96 kcal.
Aptituds gastronòmiques:
El blat de moro es pot cuinar sencer untat amb mantega, cuit a la brasa o al forn. També desgranat, fresc, bullit, al vapor o torrat. Els grans són molt utilitzats en amanides, sopes i com a guarnició en altres plats, aportant tocs dolços a l’àpat. Els grans assecats es poden cuinar com a crispetes.
La farina de blat, la polenta, en forma de potatge es pot elaborar sola o com a ingredient en altres receptes, rostida o fregida. Fornejada constitueix una espècie de pa.
L’oli vegetal obtingut del blat de moro és molt econòmic i molt usat per fregir.
Final de temporada:
Octubre
