Fruites

Maduixa

El seu incomparable sabor ha fet de la maduixa una de les fruites predilectes per grans i petits. Pel color roig del seu fruit són símbol de sensualitat i passió.

Informació nutricional: 

La maduixa conté tanins com a mecanisme de defensa davant els herbívors. Aquesta substància té una acció antiinflamatòria i antibacteriana tant per a la maduixa com per al metabolisme humà. Així mateix, també els tanins es poden unir a metalls pesats i contribuir a alleugerir trastorns digestius com trànsit lent i diarrea.
És la maduixa una de les fruites que conté més manganès, oligoelement que col•labora de manera intensa en el metabolisme global, la regeneració d’ossos i sang, nodreix nervis i cervell, manté la libido i estimula la producció d’hormones tiroides. Les maduixes són riques en àcid fòlic (important per a la generació de cèl•lules sanguínies i el creixement cel•lular), vitamina C i potassi. Així, les maduixes són ideals per a una desintoxicació, ja que disminueixen la pressió arterial i afavoreixen l’eliminació de líquids (pel potassi que contenen), com també per mantenir i augmentar el desig sexual i reforçar el sistema immunitari i el metabolisme.
Les fulles i les arrels de la maduixera també contenen principis actius utilitzats farmacològicament.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 80-90 g; Hidrats de carboni: 5-10 g; Proteïnes: 0,5-0,9 g; Greixos: 0,1-0,4 g; Vitamina A: 60 UI; Vitamina C: 20-70 mg; Ferro: 1 mg; Sodi: 1 mg; Potassi: 164 mg; Calci: 21 mg; Fòsfor: 21 mg; Energia: 37 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

La maduixa segurament és una de les fruites que més simpatia desperta a l’hora d’usar-les a la cuina i potser això justifica que hi hagi una extraordinària diversitat de receptes i formes de menjar-nos-les.
Pel seu excel•lent sabor perfumat i dolç, les maduixes són delicioses quan es mengen al natural. D’aquesta manera és poden acompanyar amb suc de taronja, moscatell, nata, sucre, llet condensada i, fins i tot, es poden banyar amb un petit raig de vinagre, que fa que en poc temps treguin un suc que en realça el gust. Afegint-hi una mica de sucre, es converteix en unes postres sorprenents.
A la cuina es poden utilitzar per fer melmelades i postres, donant color a merengues, nates, batuts o gelats.
És important no manipular-les gaire i no exposar-les a la calor per tal que no perdin la frescor. També és convenient rentar-les a l’últim moment, just una mica abans de tallar-los el peduncle verd.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Juny

Figa

Se sap que l’ésser humà la coneixia i recol•lectava des d’abans de l’any 9000 aC.
La figa és el fruit en siconi de la figuera (Ficus carica), arbre de la família de les moràcies de capçada ampla, làtex lletós i fulles caduques palmatilobulades.
Botànicament, un siconi és una agrupació de fruits a l’interior de la figa i que es comuniquen amb l’exterior per una obertura bassal anomenada ostíol. La figa té forma de pera i és de pell verdosa, morada o negra segons la varietat. De mida molt variable, les trobem d’entre 3 i 8 centímetres.

Informació nutricional: 

Tot i el baix contingut calòric, la figa satisfà la gana en bona mesura. La gran quantitat de fibra la converteix en un suau laxant; a més, com que té un pH molt bàsic és idònia per neutralitzar menjars àcids com qualsevol carn o farina refinada.
Alguns dels principis actius de la figa regulen la digestió i d’altres actuen com a bactericides. D’altra banda, la glucosa i fructosa que conté aquesta fruita nodreixen els nervis i el cervell, tot millorant l’estat d’ànim general i augmentant la capacitat de concentració.
Per a aquelles persones addictes al sucre, amb glucèmia baixa, les figues són un perfecte substitut de les llaminadures: eleven el nivell de glucèmia però amb el gran avantatge que no engreixen.
Les figues contenen una extraordinària combinació de vitamines, minerals i aminoàcids.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 80 g; Hidrats de carboni: 16 g; Fibra: 2,5 g: Vitamina C: 3,5 mg; Provitamina A: 25 mcg; Potassi: 235 mg; Magnesi: 20 mg; Calci: 38 mg; Energia: 74 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Com sempre, quan ens trobem davant d’una fruita d’aquest tipus, el millor que podem fer és menjar-nos-la fresca per tal d’apreciar-ne el sabor i la dolçor. És una fruita que es pot menjar a qualsevol hora del dia, ja sigui per esmorzar o berenar, amb pa o fruits secs; o per dinar o sopar, com a primer plat acompanyades de pernil, acompanyant els segons, o com a postres, amb multitud de combinacions.
El seu exquisit i perfumat gust dolç fa que s’utilitzin molt en rebosteria per fer farcits i ornaments, per elaborar melmelades i per a tots tipus de postres, combinades amb fruits secs, seques soles o amb musli, flamejades amb rom, amb iogurt, mató i un llarg etcètera.
D’altra banda són un ingredient ideal per a plats de caça, ja que els confereixen un gust agradable i dolç.
És famós el pa de figa, elaborat amb figa seca i ametlles i que també pot contenir altres condiments i espècies.

Inici de temporada: 
Agost
Final de temporada: 
Setembre

Codony

El codony és un fruit gros, globulós i piriforme, fragant i de pela groga i tomentosa. La polpa és dura i aspra, de color blanc groguenc i resulta farinosa i poc sucosa. És fruit del codonyer (Cydonia oblonga), un arbre fruiter de la família de les rosàcies i únic membre del gènere Cydonia.

Informació nutricional: 

El codony és una fruita amb un escàs contingut calòric a causa del baix contingut en sucres. Ara bé, cal dir que normalment es consumeix en forma de dolç, el codonyat, fet que eleva el contingut en sucres i la quantitat de calories que ens aporta.
No destaquen d’aquest fruit el contingut en minerals o vitamines excepte el potassi i quantitats discretes de vitamina C. Tot i això, com que és un fruit que es menja cuit, la vitamina es perd. El potassi, però, sí que es conserva i ens és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a una activitat muscular normal; també intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de les cèl•lules del nostre organisme.
Les propietats saludables del codony es deuen en gran part a l’abundància de fibra (pectina i mucílags) i tanins, causants de les propietats astringents d’aquest fruit.
També conté àcid màlic formant part del pigment vegetal, que dona gust i propietats desinfectants.

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 6,3 g; Fibra: 6,4 g; Calci: 14 mg; Magnesi: 6 mg; Potassi: 200 mg; Vitamina C: 13 mg; Energia: 25,2 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

La carn del codony és massa dura, astringent i agra per menjar-nos-la crua. Ara bé, es pot gebrar, fent cristal•litzar el sucre, o es pot colpejar triturant-lo de manera que es torna dolç i es pot menjar cru. Una pràctica estesa a Tenerife i Gran Canaria es tracta de tallar-lo en dos i submergir-lo en aigua de mar, d’aquesta manera substitueix el seu gust amarg per un dolç deliciós.
Tot i això, la forma tradicional i més comuna de consumir el codony és en forma de dolç (melmelades, confitures o gelea) i també s’utilitza per elaborar gelatines i pastes de fruites. La seva composició el fa idoni per elaborar melmelades i compotes sense necessitat d’agregar espessidors.
Amb el codony trossejat al foc i amb sucre afegit es fa una pasta que, deixada refredar, esdevé el famós codonyat.
El codony resulta deliciós combinat amb pa, un tros de formatge i acompanyat d’un vas de vi, de la mateixa manera que es pot gaudir combinat amb qualsevol tipus de fruit sec.

Inici de temporada: 
Setembre
Final de temporada: 
Desembre

Cireres del Baix

Fruita dolça i exquisida cultivada a les muntanyes de Sant Climent, Torrelles, Santa Coloma de Cervelló i el Papiol, territoris que envolten el Parc Agrari i que ofereixen una maduració lenta i equilibrada. El resultat són unes cireres d’una mida i un sabor de qualitat excepcional. La cirera, amb el seu sabor agredolç i el seu preuat suc, és una de les fruites més esperades de final de la primavera.

Informació nutricional: 

Tot i que la composició exacta varia segons les varietats, la cirera és una fruita rica en vitamines A i C i en potassi. Aporta una gran quantitat de vitamines i minerals que afavoreixen les funcions cerebrals, sanguínies i excretores. És un fruit amb propietats remineralitzants, depuratives, diürètiques i antiinflamatòries, que ja coneixien els metges de l'antiga Grècia. En fitoteràpia s’utilitza, sobretot, el capoll (o cua) de la cirera per les seves propietats depuratives i diürètiques.
El fruit redueix els nivells d’àcid úric a la sang, ajuda en l’eliminació de toxines i afavoreix la circulació intestinal. Té, també, propietats laxants.
La cirera ajuda a combatre els radicals lliures i facilita la circulació de líquids. És un bon aliment per prevenir i atenuar els problemes d’hipertensió, arterials i reumàtics, especialment malalties produïdes per l’increment d’àcid úric, com la gota.
D'altra banda, les antocianines, responsables del color de la cirera, i la vitamina C aporten a la cirera un gran poder antioxidant, retardant l’envelliment cel·lular i l’aparició de malalties degeneratives.

Valors nutricionals (per 100 g)

Energia: 58,3 kcal; Hidrats de carboni: 13,5 g; Fibra: 1,5 g; Provitamina A: 3 mcg; Vitamina C: 8 mg; Potassi: 260 mg; Magnesi: 11 mg; Calci: 16 mg.

Aptituds gastronòmiques: 

La cirera és un fruit molt versàtil, que no només es pot consumir en fresc, sinó que ens ofereix un ampli ventall de possibilitats gastronòmique, com a postres en pastissos, mousses i sorbets, confitades o en melmelada, o com acompanyant en salses de plats de peix i carn. Moltes possibilitats pels dos mesos de temporada de la cirera.
També podem preparar aiguardents de cirera, com la famosa ratafia de cirera del Baix, el·laborada seguint els mètodes tradicionals dels pagesos de la comarca. En el llibre "Bojos per la cirera" del restaurant El Racó de Sant Climent de Llobregat hi podreu trobar les receptes més gustoses on la cirera és la principal protagonista.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Juny

Caqui

El caqui (Diospyros kaki), del japonès kaki (i en castellà palo santo), és una fruita tropical que pertany als arbres la família de les ebenàcies. L’arbre, que té el mateix nom que el seu fruit, és caducifoli, de flors groguenques, de capçada arrodonida i de fins a 12 metres d’alçada.

Informació nutricional: 

Amb un elevat contingut d’aigua, el caqui compta amb una quantitat important d’hidrats de carboni en forma de fructosa i glucosa. Això fa que l’aportacioó de calories segui elevada en comparació amb altres fruites.
En el caqui destaca el contingut en provitamina A, beta carotè responsable del color d’aquesta fruita i precursor de la vitamina A. Aquesta vitamina és essencial per mantenir una visió saludable, per al bon estat de la pell i el cabell, les mucoses i els ossos, i per al bon funcionament sistema immunitari. També és important el contingut en vitamina C que intervé en la formació del col•lagen, els ossos, les dents i els glòbuls vermells i afavoreix l’absorció de ferro dels aliments i la resistència a infeccions. A més, tant la vitamina A com la vitamina C tenen una efecte antioxidant remarcable i, per tant, rejovenidor.
El potassi destaca entre els minerals que conté aquesta fruita. És necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a una activitat muscular normal, intervenint també en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl•lula.

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 16 g; Fibra: 1,6 g; Potassi: 190 mg; Magnesi: 9,5 mg; Provitamina A: 158,3 mcg; Vitamina C: 16 mg; Àcid fòlic: 7 mgc; Energia: 65,6 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Tot i que el caqui es pot emprar per a l’elaboració de pastissos, flams, púdings, begudes, batuts, gelats i confitures, entre d’altres, el més recomanable per gaudir plenament el seu sabor i textura és consumir-lo en fresc. Com que hi ha varietats que es caracteritzen per tenir textures de la polpa ben diferents, els caquis es poden consumir frescos de dues maneres: el de polpa tova, amb tacte melós i collit madur, es menja amb cullera; el de polpa dura, madurat després de la collita, es menja amb forquilla i ganivet.

Inici de temporada: 
Setembre
Final de temporada: 
Novembre
Contingut sindicat