Quarta gamma

Alaball Jiménez, Enric

EL/LA PAGÈS/A
Marca: 
Alaball berros- Agricultura singular
Adreça: 
C/ Sant Llorenç, nº 5
Codi Postal: 
08849
Municipi de l'explotació: 
Telèfon: 
936 373 067, 626 437 768
FAX: 
936 373 067
Correu electrònic: 
Imatges: 
L'EXPLOTACIÓ

Va iniciar l’empresa agrària l’any 1988. L’any 1992 va rebre el tercer premi a la Iniciativa Empresarial Agrària concedit pel Consell Comarcal del Baix Llobregat. Cultiva en cultiu hidropònic fonamentalment hortalisses de les quals es consumeix la fulla en els seus hivernacles situats al municipi de Viladecans.

Títol Dinàmic 3: 
ACCÉS A L'EXPLOTACIÓ
Marques i distintius: 
Producte FRESC
Tipus de producció: 
Integrada
Sistema de venda: 
A l'explotació
Altres circuits
Altres circuits

Group Fructusweb (www.hortetdelbaix.com)

Mercabarna :
Flores, S.L (Pavelló A 1060/1062)
Prats Fruits, S.L. (Pavelló F 6046/6047)
Kima Fruits, S.L. (Pavelló E 5034-5036)
Fruits Pau, S.L. (Pavelló G 7010)
Hnos. Gonzalez Pastoret (Pavelló B)
Guzmán gastronomia (Longitudinal 5 nº53)
Cultivar Barcelona (Longitudinal 9 nº39)
Cultivar Madrid (Mercamadrid)
Montse Fruites i Verdures, S.L. (Pavelló G 7013/7014)
Fruits CMR,S.A. (Longitudinal 7 nº57)

(http://www.mercabarna.es/informacio-practica/planol.html)

Altres informacions: 

Subministra producte al Bar Canyete (C/ Unió, Barcelona), bar de tapes clàssiques d'arreu de l'Estat.

Rúcula

La ruca (Eruca sativa), coneguda també com a rúcula, és una verdura encara poc coneguda i que s'està introduint paulatinament. Pertany a la família de les crucíferes, com la col, la coliflor, el rave i el nap,
La ruca s'utilitzava ja a l'antiga Grècia el segle V aC i era recomanada per als problemes digestius. La part consumible de la planta són les fulles i les tiges joves.

Informació nutricional: 

La ruca és rica en vitamines com la C, el betacarotè o la provitamina A, i en minerals com el magnesi, el potassi i el ferro. Té un contingut considerable de fibra, que contribueix a un millor trànsit intestinal. El seu característic sabor amarg i picant al mateix temps fa que aquesta planta sigui excel·lent per millorar la digestió, ja que estimula les secrecions digestives.

Aptituds gastronòmiques: 

La ruca és una verdura que ha passat de ser considerada una mala herba a una planta que gaudeix de fama internacional en el món gastronòmic. Protagonista en la cuina de països com Itàlia, França i Grècia, especialment en la vessant Mediterrània, la rúcula s'utilitza principalment en fresc, i sobretot en amanides. També és un ingredient idoni de plats calents de pasta, arrossos, etc. A Itàlia és molt típic afegir-ne a la pizza, un cop aquesta surt del forn. Al mateix país es prepara el "pesto de rúcula", com a variant al pesto d'alfàbrega.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Flors de pensament

Les flors de pensament són el fruit de múltiples hibridacions, naturals o desenvolupades per les empreses que les comercialitzen. Hi ha un nombre molt ampli de varietats de pensaments; en conseqüència, la paleta de colors de què disposem també és molt àmplia. Algunes són comestibles i perfumades, i és per això que s’utilitzen a la cuina.

Informació nutricional: 

Les flors de pensament tenen efectes diürètics, depuratius, dermatològics i expectorants a causa del seu contingut en saponina, mucilàgen compost per àcid galacturònic, fenols i nombrosos pigments com vitexina, orientina, violantina, vicenina, violaxantina i antocianòcids. Cal afegir que conté derivats salicílics que reforçen aquestes accions, i que, pel mucílag, són lleugerament laxants.

Aptituds gastronòmiques: 

A la cuina, les flors no són una tendència nova sinó que es remunta a èpoques anteriors a Crist.
Normalment les flors sorprenen el comensal per la seva frescor i sabor inusuals. Encara que majoritàriament s’utilitzen amb fins decoratius, els colors vius i les atractives olors que desprenen estimulen els sentits.
Les flors de pensament tenen un gust similar a la verdura i recorden els pèsols.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Créixens

El creixen (Nasturtium officinale) és una planta perenne i vivaç de la família de les crucíferes d'uns 30 cm de llarg i amb flors de color blanc. L'origen català d'aquesta verdura prové del verb llatí "crecere", en al·lusió a la velocitat amb la qual creix aquesta planta (crescione en italià, cressons en francès, kresse en alemanys, watercress en anglès).
També es coneix amb el nom de caputxina o "berro".

Informació nutricional: 

Els créixens tenen un contingut en calories molt baix (23calories/100 grams de producte). Es tracta d'una de les verdures més riques en antioxidants, com la vitamina C, el betacarotè o provitamina A i la vitamina E. En concret, un manat de 20 g de créixens proporciona el 20 % de la dosi diària recomanada de vitamina C per a un adult. Els créixens són també una font excel·lent d'àcid fòlic. A més, el seu contingut en iode, sofre, fosfats, oxalat de potassi i altres sals i minerals donen a aquesta verdura propietats refrescants, antiescòrbiques, estimulants i depuratives. La seva acció sobre els infarts de fetge és molt notable, així com les seves propietats antidiabètiques. És diurètic, purifica l'estómac, els ronyons i la bufeta. Tanmateix, el seu característic sabor amarg i picant al mateix temps fa que aquesta planta sigui excel·lent per millorar la digestió, ja que estimula les secrecions digestives.

Valors nutricionals (per 100 g)

Aigua: 93,1 g; Glúcids: 2 g; Proteïnes: 1,5 g; Fibra: 2 g; Potassi: 304 mg; Fòsfor: 53 mg; Calci: 160 mg; Magnesi: 20 mg; Sofre: 130 mg; Sodi: 42 mg; Ferro: 3 mg; Provitamina A: 2,9 mg; Vitamina C: 60 mg; Vitamina E: 1,2 mg; Vitamina B3: 0,4 mg; Energia: 11 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Dels créixens podem consumir les tiges i les fulles, que tenen un gust característic, lleugerament amarg i picant, però molt agradable, que ens recorda el sabor de la mustassa. Aquest sabor es proporciona el prop de 0,7 % d'un glucòcid sulforat present a la planta. Els créixens són ideals pel consum en fresc, preparats com a amanides, amb les que aconseguirem un sabor i frescor excepcionals.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Colitx

El colitx (Silene vulgaris) és una planta de la família de les cariofil·làcies que viu, en la seva forma silvestre, a les vores dels camins i dels camps, i fins i tot en els conreus com a mala herba. El colitx és una planta herbàcia perenne, de 20 a 60 cm d'alçada, de tiges generalment glabres i ramificades.La part que s'aprofita pel consum són els brots tendres, abans no apareixen les tiges floríferes, i que s'utilitzen com a verdura en mols llocs d'Espanya i també en fresc per amanida.

Informació nutricional: 

El contingut total de lípids i proteïnes del colitx és superior al de l'espinac i la bleda. Pel que fa a la fibra, el seu contingut és semblant al de la bleda i més alt que el de l'espinac, cosa que fa que el seu efecte sobre el trànsit intestinal sigui remarcable i, per tant, recomanable per a totes aquelles persones que tinguin un trànsit intestinal lent. Seguint amb les comparacions, el contingut d'hidrats de carboni del colitx és inferior que en l'espinac i la bleda; això li confereix una aportació energètica baixa i converteix el colitx en una planta recomanable en dietes d'aprimament. Cal destacar el seu gran contingut en àcids grassos insaturats com l'àcid linoleic i l'àcid linolènic, reconeguts com a àcids grassos essencials, amb propietats d'alt valor nutritiu.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 87,5 g; Hidrats de carboni: 3,4 g; Proteïna: 3,4 g; Lípids: 3,4 g; Fibra: 2,8 g; Lípids: 0,7 g; Àcid linoleic: 22,4 g; Àcid linolènic: 54,5 g.

Aptituds gastronòmiques: 

Els colitxos es poden consumir en fresc, tant les fulles com les tiges tendres. És una verdura molt fina, que també es pot consumir al vapor, per ser molt tendra. En aquest cas no caldrà que eliminem les tiges. La podem fer servir també en guisats. Una de les utilitzacions més arrelades és la truita de colitxos. També l'arrós amb colitxos pertany a la cuina tradicional popular de Murcia.

Inici de temporada: 
Setembre
Final de temporada: 
Abril
Contingut sindicat