Nectarina
La nectarina és la variant glabre, és a dir sense pèl, del préssec. És fruit del presseguer (Prunus persica), el qual de tant en tant pot produir nectarines a partir de brots mutats. Aquests brots mutats se solen empeltar per tal de preservar aquesta variant.
De la mateixa manera que els préssecs, les nectarines poden tenir la carn blanca o groga, adherida al pinyol o solta. De pell suau i llisa, la nectarina és una mica més petita que el préssec.
Els colors taronja i groc indiquen la presència de carotens a la pell i la polpa, els quals protegeixen la nectarina dels insectes, bacteris, fongs i altres enemics naturals. D’altra banda, el pigment groc la protegeix de l’acció de la llum solar i evita l’existència de radicals lliures a la carn d’aquesta fruita.
Quan aquestes substàncies arriben al metabolisme humà segueixen protegint les nostres cèl•lules. Així, la nectarina, de la mateixa manera que el préssec, enforteix el sistema immunitari i proporciona defenses davant els radicals lliures, reforça el teixit connectiu, els vasos sanguinis i els sistema cardiovascular, accelera el trànsit intestinal, millora l’estrenyiment, afavoreix l’eliminació de líquids i ajuda a perdre pes.
D’altra banda, l’alt contingut en niacina (vitamina B3) de la nectarina, juntament amb el magnesi, el seleni i el zenc, millora l’estat d’ànim i allibera de la intranquil•litat i els nervis.
Valors nutricionals (per 100 g):
Hidrats de carboni: 9 g; Fibra: 1,4 g; Potassi: 140 mg; Magnesi: 9 mg; Iode: 3 mcg; Vitamina C: 8 mg; Provitamina A: 17 mcg; Energia: 37 kcal.
En postres, la nectarina normalment s’utilitza per fer púdings i farcit per a pastissos, en forma de melmelada o confitura. El sorbet i el gelat de nectarina són molt delicats i subtils.
Ara bé, fora de les postres també podem trobar la nectarina en amanides, amb espècies o acompanyada amb pernil.
La nectarina comparteix amb el préssec les aptituds gastronòmiques generals, és per això que a la cuina la podem utilitzar de manera molt similar.
Comparteix-ho!